Xavier Carbonell i Castell a Sóller (1982–1985). Reconstrucció de l’activitat musical a partir del setmanari Sóller

La documentació del Setmanari Sóller permet reconstruir una etapa especialment activa dels primers anys de Xavier Carbonell a Mallorca. Les notícies mostren un compositor que, poc després d’establir-se a Sóller, s’integrà en la vida cultural de la localitat i participà en nombroses iniciatives de docència musical, concerts, recuperació del patrimoni organístic, difusió de la música antiga i promoció de noves estructures educatives.

La seva activitat no es limità a la composició. Carbonell apareix com a intèrpret d’orgue, virginal, clavicèmbal i violí, professor, organitzador de concerts i impulsor de projectes col·lectius.

1. L’arribada a Sóller i els primers projectes

Una de les fonts més interessants és l’entrevista publicada el 12 de març de 1983, titulada «Xavier Carbonell, professor i compositor musical», realitzada per Plàcid Pérez i amb fotografia de Noguera.

Carbonell hi explica que, després de casar-se, ell i la seva esposa decidiren abandonar Barcelona per trobar un entorn més tranquil on pogués dedicar-se a la composició. Després d’una primera visita a Sóller el 1982, s’hi instal·laren l’octubre d’aquell mateix any, en una casa del carreró d’en Figa.

Els primers mesos començà a impartir classes particulars de solfeig i piano juntament amb la seva primera esposa, Blanca Ortiz, també professora de música. Paral·lelament, participà en els concerts de música barroca del grup Tafelmusik al Palau de l’Arxiduc de Son Marroig, a Deià, i començà a investigar el fons musical de la parròquia de Sant Bartomeu de Sóller.

En aquesta entrevista també manifestà la seva voluntat de promoure la restauració de l’orgue parroquial, que presentava deficiències mecàniques i sonores considerables.

Font: Sóller, núm. 5008

2. Cronologia dels concerts i les activitats musicals

1983. Els primers concerts i la consolidació de la seva presència a Sóller

D’aquest primer any es poden destacar tres aspectes. En primer lloc, la varietat d’instruments que Carbonell utilitzava en la seva activitat interpretativa. En segon lloc, el protagonisme del Casal de Cultura de Sóller, que actuava com a principal plataforma de concerts, docència i divulgació. Finalment, la seva implicació en una programació que combinava intèrprets professionals i estudiants locals.

Cal destacar també la voluntat de difondre repertoris poc habituals. El mateix Carbonell explicava que havia adquirit un virginal al constructor català Joan Martí, reproducció d’un instrument històric conservat a Amsterdam, i que volia aprofitar-ne els concerts per familiaritzar el públic amb la música antiga i els seus instruments.

1984. Activitat pedagògica, concerts de cambra i nous projectes

1985. Música de cambra i propostes de formació

Aquest darrer concert evidencia una ampliació de l’activitat de Carbonell més enllà de l’àmbit estrictament solleric: apareix vinculat a la Camerata Instrumental de la Universitat de Palma, un projecte de nova creació que perseguia el rigor estilístic en la interpretació de la música barroca.

3. Iniciatives pedagògiques i de recuperació del patrimoni

Més enllà dels concerts, la documentació mostra una implicació notable de Carbonell en tres projectes que mereixen especial atenció.

La recuperació dels orgues de Sóller

El març de 1983, Carbonell ja manifestava la necessitat de restaurar l’orgue de Sant Bartomeu. L’instrument presentava nombroses deficiències i conservava elements de diferents períodes, fet que n’accentuava l’interès històric. Paral·lelament, havia començat a classificar documents de l’arxiu parroquial, especialment partitures per a orgue i música litúrgica, on havia identificat obres anònimes i una sonata de Miquel Tortell.

El maig de 1983 apareix vinculat a la comissió de restauració, juntament amb Víctor Bilger, Ramon Pastor Reynés, Miquel Colom Rullán, Aina Colom Calafat, Joan Vigo Campins i Bartomeu Barceló, entre altres participants. La comissió havia iniciat contactes amb orgueners de Catalunya i del País Basc per estudiar les possibilitats de restauració.

La seva preocupació tingué també una projecció pública amb l’article «Els orgues de Sóller, un patrimoni a recuperar», signat per Carbonell i publicat el 24 de novembre de 1984. Hi descrivia els tres orgues de la vall —Fornalutx, Sant Bartomeu i el Convent—, les seves característiques i el seu estat de conservació, i defensava la necessitat de recuperar-los com a instruments al servei de la cultura.

L’estudi sobre la situació musical de Sóller (octubre de 1984)

Font: Sóller, núm. 5090

Aquesta és, probablement, una de les aportacions més interessants del conjunt documental per comprendre el paper de Carbonell en la vida musical de la comarca.

Xavier Carbonell, Blanca Ortiz i Maria Ignàcia Pérez elaboraren un estudi de quinze pàgines i set gràfics sobre la situació de la música a Sóller, que feren arribar a l’Ajuntament, als partits polítics, a entitats, famílies i premsa local.

El document quantificava l’activitat educativa i associativa de la vall: noranta-nou estudiants de música, trenta-set instrumentistes en agrupacions i cent trenta-vuit veus en agrupacions. Segons el resum periodístic, hi havia quatre professors que impartien ensenyament musical privat. El piano, amb vint-i-vuit alumnes, i la guitarra, amb vint-i-tres, eren les especialitats més sol·licitades. L’estudi abordava també el fracàs dels intents de reconstruir la Banda de Música de Sóller. Els autors proposaven una reorganització fonamentada en la formació dels músics i no únicament en la necessitat immediata de disposar d’una banda per a les festes.

Entre les propostes figuraven l’adquisició d’un piano de cua d’ús públic, la disponibilitat d’una sala amb bona acústica, l’organització de cursos i seminaris, la contractació de professorat especialitzat, la restauració dels orgues, la creació d’una escola municipal de música i la formació d’una orquestra de cambra d’estudiants. L’estudi també plantejava la necessitat de disposar d’un equip de reproducció i enregistrament.

El projecte d’una Escola Municipal de Música (1985)

El 2 de març de 1985, el setmanari publicà un extens reportatge de Nicolàs Díez, titulat «La futura Banda de Música», que revisava els intents fallits de reorganitzar la banda local.

El periodista explicava que la tinenta de batle Isabel Alcover havia convocat una reunió a casa seva amb diverses persones vinculades al món musical, entre les quals Antònia Caselles, Maria Ignàcia Pérez i Xavier Carbonell.

Durant la trobada s’acordà preparar un projecte de creació d’una escola de música patrocinada per l’Ajuntament, amb l’objectiu de formar nous instrumentistes que, amb els anys, poguessin nodrir una futura banda. Maria Ignàcia Pérez i Xavier Carbonell quedaren encarregats de redactar el projecte.

És important subratllar que la notícia acredita l’encàrrec de redacció, però no que l’escola arribàs a crear-se en aquell moment.

Font: Sóller, núm. 5111.

4. Carbonell com a divulgador i crític musical

Les pàgines del Sóller també documenten una faceta menys vinculada a la interpretació: la seva activitat com a autor de textos sobre música.

A més de l’article sobre els orgues, destaquen tres aportacions:

• 8 de desembre de 1984: «A l’entorn del cinquè Encontre de Compositors». Reflexió sobre els Encontres celebrats els dies 23, 24 i 25 de novembre al Teatre Principal de Palma, impulsats per Antoni Caimari i l’Àrea de Creació Acústica (ACA), i amb el patrocini de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Carbonell hi comenta l’activitat de Ramon Barce, Javier Maderuelo i Andrés Lewin-Richter, entre altres compositors, i denuncia la marginació de la música contemporània dins la vida cultural.
  Font: Sóller, núm. 5099.

   

• 19 de gener de 1985: article de presentació del concert del 20 de gener, a la capella del Roser de Sant Bartomeu, amb la Coral Universitària, dirigida per Joan Company, i l’agrupació de música antiga La Quarta Sciència. Destaca la interpretació d’obres de Joan Maria Thomàs i Antoni Matheu, combinades amb repertori renaixentista hispànic.
  Font: Sóller, núm. 5105.

   

• 2 de febrer de 1985: text de presentació del concert de la coral Es Taller, dirigida per Francesc Bonnín, programat per al 3 de febrer a la capella del Roser. Carbonell ressenya la trajectòria del conjunt i el repertori, que comprenia música renaixentista, barroca, romàntica i espirituals negres.
  Font: Sóller, núm. 5107.

   

Aquests escrits aporten un testimoni significatiu dels seus interessos musicals. Carbonell defensava el patrimoni històric i la interpretació de la música antiga, però al mateix temps reivindicava la creació contemporània i criticava el distanciament entre les institucions musicals i les noves tendències compositives.

Cal distingir aquests textos de les actuacions: les notícies de gener i febrer de 1985 estan signades per Carbonell com a autor, però no documenten que hi participàs com a intèrpret.

5. Valoració de conjunt

La documentació permet identificar tres línies principals de l’activitat de Xavier Carbonell durant els seus primers anys a Sóller.

La primera és la seva integració en el teixit cultural local. Lluny de limitar-se a residir a Sóller per dedicar-se privadament a la composició, s’implicà en la programació de concerts, l’ensenyament i la recuperació d’instruments històrics. El Casal de Cultura, l’Associació Sollerica de Cultura Popular i les parròquies actuaren com a plataformes principals de la seva activitat.

La segona és el caràcter col·lectiu i pedagògic de moltes de les seves iniciatives. S’observa una col·laboració continuada amb Maria Ignàcia Pérez, Blanca Ortiz, Antònia Caselles, Lluís Rullán i altres músics de la comarca. El seu interès per organitzar concerts d’estudiants, treballar repertoris de cambra i plantejar una escola municipal evidencia la voluntat de contribuir a crear una estructura musical estable a Sóller.

La tercera és la coexistència de dos interessos que poden semblar contraposats, però que en el seu cas es complementen: la música antiga i la creació contemporània. Mentre recuperava partitures dels arxius, interpretava obres dels segles XVI al XVIII i promovia la restauració d’orgues, seguia defensant la música de nova creació i la necessitat d’incorporar-la a la programació cultural de Mallorca.

Des d’una perspectiva biogràfica, el conjunt de notícies amplia considerablement el coneixement de l’etapa inicial de Carbonell a l’illa. Permet anar més enllà de la seva producció compositiva i documentar una activitat continuada com a intèrpret, docent, investigador i promotor cultural.

6. Observacions documentals i possibilitats de recerca

Hi ha algunes precaucions importants per a una futura utilització científica d’aquest material.

Les dates dels esdeveniments s’han reconstruït a partir dels anuncis i les cròniques. Quan només es conserva l’anunci, no es pot donar per confirmada la celebració efectiva del concert. En canvi, les notícies retrospectives de març de 1984, setembre de 1984 i desembre de 1984 sí que constitueixen testimonis de les activitats realitzades.

També hi ha petites variants en noms personals i horaris entre les diferents notícies, que convendria contrastar amb els programes originals. Per exemple, alguns anuncis del concert de virginal de març de 1983 ofereixen hores diferents, mentre que el programa del mateix 26 de març fixa les 19.30 h.