Orgue de l’església de Santa Maria la Major

L’església de Santa Maria d’Inca, la més antiga de la ciutat, té una llarga història relacionada amb els seus orgues. Les primeres referències daten de 1419, quan ja hi havia un orgue construït per Perot Comes a l’antiga església. Posteriorment, al segle XVI, els orgueners de la família Roig (Gaspar Roig i el seu pare Joan Gaspar) treballaren en la construcció d’un nou instrument, del qual encara es conserva la part central de la caixa i fou respectada per en Gabriel Thomàs, que la va ampliar quan va construir l’orgue actual.

L’any 1595 es construí un orgue nou, però amb el pas del temps es deteriorà. El 1638, el bisbe Santander en denuncià el mal estat i ordenà construir-ne un altre. Quan començaren les obres de l’actual església, el 1706, l’orgue antic s’hi traslladà, però el 1764 ja tornava a estar molt deteriorat.

La construcció de l’orgue actual començà el 1816, a càrrec de l’orguener Gabriel Thomàs, i es desenvolupà en dues etapes. A la primera, de l’any 1816 al 1822 es construí l’estructura del moble de l’orgue, aprofitant part de la caixa de l’orgue gòtic anterior. A la segona, del 1827 al 1832, s’hi incorporaren nous registres, trompeteria, teclats i flautats d’estany, gràcies especialment a la implicació econòmica del rector Joan Amengual.

A causa de les dificultats econòmiques de l’època, l’orgue no es pogué completar del tot. A principis del segle XX s’hi afegí un registre de veu humana, però als anys seixanta quedà abandonat i fou substituït per tecnologia electrònica.

Finalment, gràcies a la intervenció de l’organista i investigador Antoni Mulet, que inicià les tasques de neteja i afinació el 1989, l’orgue fou restaurat i completat per l’orguener Pere Reynés a partir del 1990. La restauració acabà l’any 1994, recuperant així un instrument de gran valor històric i musical. En conclusió, l’orgue de Santa Maria d’Inca és el resultat de diversos segles d’història, reformes i restauracions, i conserva elements històrics.