Xavier Carbonell i Castell a Sóller (1985–1987). Buidatge documental del setmanari Sóller (1985-1987)

La documentació dels anys 1985–1987 permet ampliar considerablement la reconstrucció de l’activitat de Xavier Carbonell durant la seva primera etapa mallorquina, respecte de la informacio ja buidada dels anys 1983/84. En aquest període destaca especialment el seu paper com a organitzador d’iniciatives pedagògiques, impulsor de l’ensenyament musical, promotor de la música antiga i intèrpret d’orgue i clavicèmbal.

Respecte dels anys 1982–1984, s’observa una evolució significativa: Carbonell passa de participar en activitats musicals locals a intervenir en la planificació de projectes educatius, l’organització de trobades d’estudiants i cursos especialitzats, amb col·laboracions que s’estenen més enllà de Sóller.

1. Cronologia documentada

1985. L’organització musical i les iniciatives pedagògiques

Les notícies permeten distingir entre activitats anunciades, activitats efectivament celebrades i intervencions de Carbonell com a autor de textos de presentació. Aquesta distinció és important perquè el seu nom sovint figura com a signant d’articles sobre concerts en els quals no consta que participàs musicalment.

1986. Continuïtat docent i defensa del patrimoni organístic

El concert del 5 de juliol de 1986 i la restauració de l’orgue

Aquest concert mereix una atenció especial perquè es conserva el programa publicat a la darrera pàgina del número 5181.

La notícia del 14 de juny vinculava explícitament aquest concert a la campanya de restauració de l’orgue de Sant Bartomeu. La comissió anunciava que la intervenció havia de ser realitzada per l’orguener Arrizabalaga i que l’Ajuntament havia concedit una nova aportació de 200.000 pessetes per al projecte.

Aquesta circumstància reforça la continuïtat de la implicació de Carbonell en la recuperació patrimonial iniciada els anys anteriors. No tan sols actuava a l’orgue, sinó que els concerts contribuïen a sensibilitzar el públic sobre la necessitat de conservar-lo. Ara bé, les notícies aportades no permeten establir si la restauració començà immediatament després d’aquell concert.

1987. Activitat concertística i dificultats de suport local

La crònica del 21 de novembre de 1987, titulada «Excelente concierto de Xavier Carbonell en Sant Bartomeu», resulta especialment reveladora per valorar la situació professional del compositor.

Malgrat l’èxit de l’actuació, Maria Vázquez lamentava que Carbonell no rebés prou suport econòmic per oferir concerts amb més freqüència a Sóller. La periodista assenyalava que el professor disposava d’un repertori ampli i que la localitat tenia un potencial considerable pel que fa a alumnat de música, però que mancava l’ajuda necessària per sostenir-ne l’activitat.

Aquesta notícia introdueix un contrast interessant amb la intensa implicació de Carbonell en els projectes culturals dels anys precedents: el reconeixement de la qualitat artística de la seva feina no semblava traduir-se en un suport institucional suficient per garantir una activitat concertística continuada a Sóller.

2. Els principals projectes d’aquest període

Més enllà de la successió d’esdeveniments, la documentació posa de manifest tres projectes que permeten comprendre millor la posició de Carbonell en el panorama musical mallorquí de mitjan dècada dels vuitanta.

A. El Primer Encontre d’Estudiants de Música (abril de 1985)

L’article «A l’entorn del Primer Encontre d’Estudiants de Música», publicat el 27 d’abril de 1985 i signat per Carbonell, és una font de primer ordre per reconstruir la seva concepció de l’ensenyament musical.

El compositor hi descrivia l’experiència com un èxit per dos motius fonamentals: havia facilitat el contacte entre estudiants de música de les Illes i havia promogut la pràctica de la música de cambra com una experiència d’aprenentatge col·lectiu.

L’afluència d’estudiants havia superat les previsions inicials i havia fet evident la manca de tutors per orientar tots els grups participants. Carbonell entenia aquella resposta com una manifestació de les deficiències del sistema d’ensenyament musical existent.

El text conté, de fet, una crítica contundent a la situació del Conservatori de Mallorca, tant pel seu funcionament administratiu com pels programes d’estudis i els resultats pedagògics. També denunciava la manca d’iniciatives complementàries, com cursos, seminaris i activitats formatives especialitzades.

A partir d’aquesta experiència, anunciava la voluntat d’organitzar nous cursos de música antiga i contemporània, així com concerts que combinassin estudiants avançats amb intèrprets i agrupacions professionals.

És significatiu que, malgrat l’èxit de participació, Carbonell també lamentàs la poca assistència de públic solleric als dos concerts oberts, especialment al de l’Ensemble Legrenzi.

Font: Sóller, núm. 5119, 27 d’abril de 1985, p. 3.

B. L’Escola Municipal de Música: una proposta cultural àmplia

L’entrevista publicada el 13 de juliol de 1985, sota el títol «Cap a una Escola Municipal de Música», permet concretar el projecte que Carbonell i Maria Ignàcia Pérez havien començat a elaborar mesos abans.

La proposta anava molt més enllà de la recuperació de la Banda de Música de Sóller. Carbonell concebia l’escola com un centre que havia d’aglutinar les diferents activitats musicals de la localitat i permetre el desenvolupament d’agrupacions diverses: banda, conjunts de cambra, grups de rock i formacions vocals.

El projecte preveia incorporar inicialment el professorat de música que ja treballava a Sóller i, quan fos necessari, contractar docents de fora per impartir especialitats no cobertes. També contemplava l’ensenyament d’instruments de vent com una condició indispensable per a la futura banda, sense oblidar la tècnica vocal i el cant.

Pel que fa a la infraestructura, Carbonell especificava la necessitat de disposar de dos pianos, cinc metrònoms, faristols i altres materials escolars. Com a possibles locals es consideraven l’edifici de les Escolàpies, el Jutjat i algun espai de la plaça, amb preferència inicial per les Escolàpies.

El finançament s’havia concebut en fases: una primera d’assumpció municipal, una segona que prioritzava els alumnes de nivell mitjà i superior integrats en agrupacions i una tercera amb matrícula a càrrec dels estudiants. La Conselleria de Cultura del Govern Balear també es considerava una possible via de finançament.

El més destacable és que l’escola era concebuda com una infraestructura cultural permanent, capaç de donar continuïtat a l’activitat dels estudiants i de facilitar la formació de nous conjunts musicals.

La documentació revisada no acredita que aquesta escola s’arribàs a constituir immediatament, però sí que confirma l’existència d’un projecte desenvolupat i presentat a les autoritats locals.

Font: Sóller, núm. 5130, 13 de juliol de 1985, p. 6.

C. La difusió de la interpretació històrica

El Curs de Dansa Històrica de l’agost de 1985 és una altra iniciativa especialment rellevant.

No es tractava únicament d’un curs destinat a ballarins. La seva presentació insistia en la necessitat que els músics i estudiants de música coneguessin les pràctiques de dansa del Renaixement i del Barroc per comprendre millor l’estil, l’esperit i les convencions interpretatives d’aquells repertoris.

La col·laboració amb els professors berlinesos Monika Brendel i Jürgen Schrape —esmentat també com Scharpe en altres cròniques— relacionava l’activitat de Sóller amb els circuits europeus especialitzats en música i dansa històriques.

El resultat fou una representació pública amb música en directe, vestuari d’època i explicacions sobre les danses. La crònica del 17 d’agost destacava la feina de preparació, els assajos diaris amb els músics i l’alta qualitat de l’espectacle.

Aquesta experiència mostra fins a quin punt Carbonell participava en iniciatives que combinaven recerca històrica, pràctica interpretativa, docència i divulgació cultural, una orientació coherent amb la seva activitat anterior en el camp de la música antiga.

Fonts: Sóller, núm. 5131, 20 de juliol de 1985, pp. 4–5; i núm. 5135, 17 d’agost de 1985, p. 6.

3. Síntesi biogràfica del període 1985–1987

La documentació del setmanari Sóller revela que, entre 1985 i 1987, Xavier Carbonell desenvolupà una activitat musical diversificada, especialment vinculada a la docència, la interpretació i la promoció cultural. A través de l’Associació Sollerica de Cultura Popular i de la Comissió de Música de Can Cremat, participà en l’organització de concerts, seminaris i iniciatives formatives destinades tant a estudiants com al públic general.

Entre les seves principals contribucions sobresurten la coordinació del Primer Encontre d’Estudiants de Música, l’elaboració d’un projecte d’Escola Municipal de Música, la participació en cursos de dansa històrica i la difusió de repertoris renaixentistes i barrocs. A aquestes activitats s’afegí la seva continuada presència com a organista a la parròquia de Sant Bartomeu, vinculada a les iniciatives de restauració i recuperació de l’instrument.

Les col·laboracions amb músics com Maria Ignàcia Pérez, Blanca Ortiz, Antònia Caselles, Raimon Boix, Roberto Moragón i Sergi Casademunt mostren la progressiva articulació d’una xarxa musical que connectava Sóller amb altres indrets de Mallorca, Catalunya i els circuits europeus de música antiga.

Paral·lelament, els textos publicats amb la seva signatura permeten identificar una actitud crítica envers les deficiències de l’ensenyament musical i la manca de suport institucional. Carbonell defensava una cultura musical que combinàs la formació especialitzada amb la participació ciutadana, la interpretació històrica amb la creació contemporània i l’activitat professional amb l’educació musical de base.

La crònica de novembre de 1987 posa de manifest, tanmateix, les dificultats que persistien per consolidar aquesta activitat. Malgrat el reconeixement públic dels seus concerts i la seva implicació en la vida cultural sollerica, el compositor continuava reclamant un suport més estable.

En conjunt, les notícies permeten caracteritzar aquest període com una etapa de fort compromís amb la dinamització musical de Sóller, en la qual Carbonell exercí no tan sols com a compositor i intèrpret, sinó també com a pedagog, coordinador de projectes i defensor del patrimoni musical.