Paisatge sonor de la indústria sabatera

El 2022 l’Ajuntament de Llucmajor va promoure una exposició temporal, ubicada al claustre de Sant Bonaventura, per explicar el moviment industrial sabater a Llucmajor. Per a la dita exposició es va realitzar un documental anomenat Llucmajor SabatEra en el que es recullen algunes veus d’empresaris, treballadors i coneixedors del panorama sabater de Llucmajor.

Lluc Tomàs –A dins ses fàbriques, lo que feia més renou de tot eren ses màquines de desviar. Que eren ses màquines que rebaixaven els tacons. Eren unes cutxilles que voltaven a tres o quatre mil voltes i feien un gisco, feia com a por.  Inclús quan veies que la manejaven, si t’agafava es tacó el te tirava a s’altra  part de fàbrica–.

–A Llucmajor el renou que sentien era es renou des bi… des martell amb el bigalot, toc, toc, toc, toc,–

Antoni Munar –Eren ses riveteres que a ca seva, amb sa finestra oberta, il·lusiónava, posava il·lusió, el doblava i picava, per llavors poder cosir–.

Margalida Terrasa –Ses màquines, ses màquines de cosir, i ses màquines d’entatxar–.

– I els renous dels carros quan venien o de foravila o de tomar ametlles amb els carrers sense esfaltar–.

Miquel Cardell – Això era una percussió generelitzada estesa pel poble, i el renou de ses sirenes que que tocaven s’entrada i sa sortida de ses fàbriques. Un torrent de persones que si no el veies era un torrent de veus que convocat per ses sirenes travessaven …–.

–Aquests renous se sentien, si. Una música diferent–.

Per saber-ne més: Llegeix l’article “L’esplendorós passat sabater de Llucmajor” d’Antoni Janer Torrens al Diari Ara de 02/10/22