Testament de Saurina, esposa de Pere Porquer

La institució dels ‘blauets’ de Lluc ga segles que solemnitza amb el seu cant la litúrgia del santuari mallorquí. Oficialment, la seva constitució data de 1531 quan Climent VII emet una butlla en què aprova uns estatuts promoguts pel prior Vaquer l’any 1526.

Així i tot, tenim notícies de la presència d’escolans a Lluc de almanco unes dècades abans. En el testament de Baltasar Thomàs, datat a finals del s. XV, si explicita que deixa tots els seus béns a l’església de la Verge Maria de Lluch i  que amb les seves rentes es mantinguin tants preveres com sigui possible amb l’objecte de cantar en honor de Déu.

“Vull i disponc que tots els meus bens sigan de l’esglesia de la Verge Maria de Lluch de la present illa, en la forma i condicions que segueixen, això és, antes que tot, sobre la porta exterior de dita església i en pedra màrmol en ell fitxa ha d’esculpir-se l’escut d’armes i divisa de mon pare, com també en la porta de la meva casa que destin per habitació de l’Honorable Prior de dita església Nostra senyora de Lluch; i vull i man i disponc que’ls magnífics Iurats de la present ciutat i reine de Mallorca i l’Honorable Cabildo de la Seu de dita ciutat elegeiscan tants preveres quants se pugui sostenir i alimentar amb sos fruits de la meva herència, els quals continuament residescan en dita església i casa, celebrant cada dia en les hores corresponents els oficis divins, cantant solemnement a honor i alabansa de Deu Omnipresent i de la seva santíssima mare i quant muira i sigui separat algun d’ells puguen subragar i elegir a un altre o uns altres.
Vull i disponc també que cada any l’Honorable Prior de dita església de la Verge de Lluch estiga obligat a distribuir 20 lliures dels fruits de la meva herència en la mentada església de la seu entre els honorables canonges que siguen presents a les primeres vespres de Sant Thomàs apòstol i en la celebració de la seva festa i que dits canonges cuidin de fer tocar la campana major de la dita església de Mallorca, anomenada vulgarment n’Aloy, com s’acostuma en tals festivitats”

Tanmateix, l’Arxiu del col·legi de Lluc guarda un document signat com a ACL perg C4 n. 1, en el qual Saurina, esposa de Pere Porquer, de Pollença signa, a dotze de novembre de 1285, unes darreres voluntats entre les quals demana ser enterrada en el cementiri que l’orde del Temple té a Pollença; anomena els beneficiaris del seu testament, entre els quals trobam a Guillem de Morisca, Prior d’Escorca en aquella època; deixa una quantitat de dotze diners a benefici d’“aquesta església de Sant Pere d’Escorca”; i demana que s’utilitzin aquests diners en mantenir l’Scholarii Guillem Ferrer, que molt probablement rebria una educació en el santuari a canvi dels seus serveis com a escolà, entre els quals molt probablement es trobava en cant.