Actuacions al Teatre Defensora durant el 1902

Descripció

El Teatre Defensora Sollerense, ubicat al centre de Sóller, va ser construït el 1887, a finals del segle XIX, per un organisme privat del municipi anomenada Societat Defensora Sollerense, creada el 1877. En aquell moment, Sóller vivia una gran crisi i la finalitat d’aquesta associació era subvencionar econòmicament als socis, dels quals la majoria eren obrers, en cas de malaltia o de necessitat mèdica. Així va ser com aquest edifici es va convertir en un local social de la Societat Defensora Sollerense, però també en un espai de reunió i realització d’activitats cultural.

Durant l’any 1902, el gènere musical més representat dins el teatre era la sarsuela, el gènere teatral espanyol per excel·lència. En aquest moment, anar al teatre era una activitat recurrent per la població, tant de classe altra com mitjana, i fins i tot baixa. Era l’únic espai on es duien a terme activitats culturals i d’oci, ja que encara no hi havia televisió, ni cinema, ni ràdio, ni esports.

A més de les sarsueles, però, també es duien a terme balls de màscares i balls de sala, representacions teatrals, concerts de l’Orquestra del director Sr. Marquès i actuacions de la Banda Municipal i del Cor Orfeó dirigit per D. Lorenzo Marqués. Per altra banda, també es va realitzar una vetllada literària dedicada a Santiago Russiñol, pintor, escriptor, periodista i dramaturg català. En aquest acte, hi va participar una secció de guitarres i bandúrries composta pels socis de la Societat Defensora Sollerense i dirigida per Bernardo Galmés i, per acabar la vetllada, Joan Marquès i Antoni Noguera van tocar una dansa noruega de Grieg a quatre mans. Aquesta darrera interpretació va tenir tant d’èxit que van tocar una altra composició del mateix autor i, finalment, Noguera va interpretar una composició seva durant uns segons, la Danza triste.

Així, els autors de les obres que s’interpreten el 1902 en el Teatre Defensora són d’origen espanyol i estan especialitzats en la composició de sarsueles. Per exemple, trobam a Manuel Nieto que va posar música a Los Baturros, al mestre Ruperto Chapí amb l’obra Término medio i La Revoltosa, a Ángel Rubio amb la sarseula ¡Viva mi niña!, el compositor Joaquín Valverde amb La Señora Capitana, i al mallorquí Miquel Marquès amb la sarsuela El anillo que hierró, entre altres.

Vetllada literària a Santiago Russiñol:

Galeria

Font

Sóller: Semanario Independiente: Año XVII nº 771 - 11 enero 1902, nº 783 - 5 abril 1902, nº 787 - 3 mayo 1902, nº 817 - 29 noviembre 1902: https://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/resultados_busqueda_restringida.do?idOrigen=97033&busq_periodo=1902&descrip_periodo=1902&tipoResultados=PAG  

Cita: Sampol, Lina (2023) “Actuacions al Teatre Defensora durant el 1902” Carta Sonora de Mallorca, [https://cartasonorademallorca.com/listing/actuacions-al-teatre-defensora-durant-el-1902/]