Inauguració del Teatre de la Princesa

L’any 1821 l’Ajuntament de Madrid va conseguir la derogació de la llei que prohibia la representació d’òperes en llengua no castellana (Leza, 2018,295). Aquest fet va permetre que, en pocs anys, els teatres de ciutats perifèriques començassin a prendre gust per l’òpera italiana. L’any 1824 l’Ajuntament de Palma va autoritzar l’organització de la primera temporada d’òpera en italià (Esteve, 2015, II, 8). A partir d’aquell moment, i durant tot el s. XIX, les representacions de teatre líric van tenir una gran acceptació a la ciutat, i prova d’això en són la gran quantitat de nous espais per a la representació apareguts durant les següents dècades.

El Teatre de la Princesa no va ser el primer teatre de la ciutat, ni tan sols era l’únic en actiu en aquell moment. Mentre altres espais escènics eren societats obertes només per a l’aristocràcia illenca, el Teatre de la Princesa es va construir com un espai cultural públic. A diferència d’altres sales del moment, de planta rectangular i amb poc espai escènic, el Teatre es va projectar amb una gran boca escènica i un pati de butaques amb forma de ferradura, varis pisos de palcs i un galliner situat en el darrer pis, entre els palcs i el sostre de la sala. L’audiència dels espectacles representava, en certa manera, la diversitat social de la ciutat.

A l’edició del setze de novembre de 1857 El Mallorquin  anunciava els preus de les localitats per a la funció inaugural del Teatre, que anaven des dels trenta-sis reals dels palcs de primera categoria fins als dos reals per a una butaca del galliner, fomentant l’assistència de les diferents classes socials.

 “Precios de las localidades que se despacharán en la contaduría establecida en la ventanilla del propio Teatro el día 18 del actual, desde las diez a la una de la mañana y de las cuatro a las siete por la tarde, para la primera función dia 19. Palcos de 1a clase, 36 reales. Palcos de 2a clase, 30 r. Palcos de 3a clase, 24 reales. Butacas, 6 reales. Palcos por asientos, 6 reales. Lunetas 4 reales. Asientos fijos de 1ª clase, paraiso, 3 reales. Lunetas de 2a clase paraiso, 2 reales. Asientos fijos de paraíso, 2 reales.”

El Mallorquin (16/11/1857)

A El Mallorquin del dia 18 de novembre s’anunciava el programa d’aquella funció:

Fantasia a gran orquesta sobre motivos españoles, la que fué dedicada a la Reina de España, por D.F.A. Gevaert.

HImno, cantado por coristas de ambos sexos.

Se recitaran versos, análogos a la festividad del dia, por los principales artistas de la compañia de declamación.

Gran sinfonía de “Guillermo Tell”, del inmortal Rossini, a toda orquesta

El magnífico e interesante drama en tres actos y en verso, escrito en fabla castellana, original del célebre escritor dramático Luis Eguilar, con el título “La Vaquera de la Finojosa” , dirigido por el primer actor, José Prats.

Terminará la función con Baile nacional dirigido por don Pedro Mauri

El Mallorquin (18/11/1857)

Aquella primera actuació fou el dia denou de novembre i la premsa de del dia vint expresava les alegries de la ciutat que veia realitzat el projecte d’un teatre modern.

No somos nosotros los que hablamos: no se vea la mano de un solo hombre en estas líneas: olvídese la firma que las concluye. Intérpretes de una opinión general, es ella la que alza su voz: el tiempo que anota los fastos de la madre patria, graba en este papel la fecha memorable de ayer: el sentimiento público, espontáneo y unánime las dicta, las escribe, las hace imperecederas!

[…] Cuando del tronco de la esperanza iban desprendiéndose una a una sus verdes hojas juzgándose imposible para muchos, casi irrealizable por todos, la construcción de un templo que recordara eternamente los ilustres nombres de los grandes poetas que ya no son […]

El Isleño (20/11/1857)