Representació de La Gitanilla Fingida, de Blas de Laserna

El Diario de Palma, en la seva edició de dia vint-i-set d’octubre de 1811 anuncia la interpretació, entre altres obres, de una ‘jocosa opereta’ titulada El letrado engañado y fingida gitanilla por amor.

Teatro: Hoy á las siete la compañia cómica que tiene el honor de servir el teatro de esta ciudad executará una grande y escogida funcion de música y versos en la forma siguiente: se dará principio con el melodrama trágico titulado: La Semiramis, adornado de todo su magestuoso aparato de teatro, séquito y música marcial. Concluido seguira la jocosa opereta El letrado engañado y fingida gitanilla por amor. Finalizada se baylará la alemanda de grupos, dandose fin con el nuevo y gracioso saynete denominado los zapatos. La entrada á tres reales vellon. 

Diario de Palma, 27/10/1811

Aquest títol sembla fer referència a l’obra lírica de Blas de Laserna, estrenada al Teatro de la Cruz, de Madrid, el dia vint-i-cinc de novembre de 1799 sota el títol de La gitanilla fingida. El compositor, va ser un navarrès amb cert prestigi en el món teatral de la segona meitat del s. XVIII i principis del XIX. Va ser autor de més de vuit-centes tonadillas a més de òperes, sarssueles i sainetes (Ortega Rodríguez, 2016, 75). La gitanilla fingida és una obra classificada a vegades com a sarssuela i a vegades com a òpera o opereta. En qualsevol cas es tracta d’una composició en un sol acte, amb un llibret atribuit a Luciano Francisco Comella.

Aquesta obra va tenir una molt bona recepció, a Madrid, però també a Mallorca i a Càdis. Trobam representacions fins a una data tan tardana com 1843. A Palma va tornar-se a programar el juliol de 1812.

Hoy se representará la pieza en un acto: Esquileo a esta seguirá la pieza nominada Hercules y Deyanira: concluida se baylará el fandango y se dará fin con la ópera de La Gitanilla

Diario de Mallorca, 05/07/1812

En els recursos podeu sentir “Quando Bastiana”, una copla de la comèdia El abuelo y la nieta de Blas de  Laserna, interpretada per La real Cámara, sota la direcció d’Emilio Moreno, i la veu de Marta Almajano.