Carta al director de la Bona Pau per part de les cossieres de Montuïri

Durant les festes de Sant Bartomeu de 1994 es ret un homenatge als montuïrers que havien estat cossiers a Montuïri, excloent al grup de cossieres que l’any 1956 representen al poble a la final del XII Concurso Nacional de Coros y Danzas al Teatro Español de Madrid, obtenint el primer premi. Aquestes també havien participat en la XIV edició (1960/61) amb un grup mixt. L’oblit cap a aquestes dones en l’homenatge de 1994 provoca una gran indignació a aquest grup de cossieres, que manifesten públicament la seva disconformitat mitjançant aquesta carta al director a la revista Bona Pau. Es tracta d’un dels primers qüestionaments en clau de gènere als cossiers de Montuïri.

Per que aquesta omissió de part dels organitzadors a l’hora de reconèixer uns merits que ens corresponen?

Es tracta d’una raó de sexe, “masclisme”, motivat perquè els cossiers hagin estat sempre homes?

És possible la influencia dels nous descobridors de la vàlua dels cossiers?

És per ignorancia o desconeixement dels fets?

Lluny de nosaltres pensar altra cosa que no cal mencionar. De totes maneres aquest esdeveniment que hem contat, ja pertany a temps passats i, amb reconeixement o sense, tenim el plaer i l’orgull d’haver estat la nostra colla la que guanya, per a Montuïri, el Primer Guardó Nacional de Dansa Antiga i haver tret a la llum i propagat, prest farà 38 anys, el valor dels nostres balls.