Miquel Ferriol Estrany – saig

Descripció

Miquel Ferriol Estrany és el saig de Maria de la Salut i l’únic que continua exercint aquest ofici a Mallorca. La seva feina, que fa de manera altruista, respon a una vocació de servei al poble que ell mateix resumeix amb una frase: «Ho faré mentre la salut m’ho permeti». La seva trajectòria manté viu un ofici que ha desaparegut de gairebé tots els municipis de l’illa i que, a Maria de la Salut, encara es fa sentir pels carrers.

Conegut popularment com a Miquel de l’Havana, va néixer a Maria de la Salut l’any 1945. Amb set anys va partir del poble amb els seus pares per anar a fer feina a diferents possessions de Mallorca. Als divuit anys, el 1963, va partir cap a Alemanya, on va aprendre l’idioma i va començar a treballar en el sector turístic. Després d’una etapa professional vinculada als primers anys del turisme a Mallorca, va tornar a Maria en arribar a la jubilació, on s’ha implicat activament en la vida social i cultural del municipi. Entre altres iniciatives, també ha participat en activitats festives i en la colla infantil de dimonis Els Infernets.

El saig és una figura tradicional vinculada a l’organització municipal dels pobles de Mallorca. Era l’encarregat de fer arribar als veïnats les ordres, les citacions, els bans i altres comunicacions de l’autoritat local mitjançant les crides públiques. Abans de la generalització dels canals de comunicació actuals, aquesta era una de les principals formes de transmetre informació d’interès general a la població. El saig recorria els carrers i les places del poble i, mitjançant la veu i l’acompanyament d’algun instrument, reclamava l’atenció dels veïnats abans de comunicar el missatge. Habitualment, les crides començaven amb fórmules com «Per ordre del senyor batle, es fa saber…».

La figura del saig era present a tots els municipis de Mallorca, tot i que les seves funcions i les maneres de fer les crides podien variar d’un poble a un altre. Tradicionalment, s’empraven instruments com el tambor o la trompeta per anunciar l’arribada del pregoner i atreure l’atenció de la gent. Amb la modernització de l’administració i l’aparició de nous canals de comunicació, aquest ofici va anar perdent presència fins a desaparèixer de la majoria de pobles.

A Maria de la Salut, però, les crides han mantingut una continuïtat particular. Segons explicava Miquel en una entrevista publicada a Fora Vila el març de 2021, aquesta pràctica s’havia conservat durant molts d’anys, amb períodes de més o menys activitat, fins que es va interrompre aproximadament tres anys abans de la seva recuperació. Fins aleshores, les crides les feia un empleat de l’Ajuntament, que recorria el poble anunciant les comunicacions municipals.

La seva relació amb les crides també té un component familiar. El seu pare havia fet crides a Maria durant els anys cinquanta, tot i que, segons explicava Ferriol, no havia estat nomenat oficialment saig. Era una persona molt vinculada a la vida del poble: feia diverses feines per a l’Ajuntament, agranava la plaça, treballava al camp i havia muntat una banda de cornetes i tambors. També disposava d’un petit establiment de venda de cacauets. Quan feia les crides, emprava un tambor i anunciava els missatges de viva veu. Segons recordava el seu fill, tenia una veu especialment potent, que relacionava amb la seva experiència com a corneta durant el servei militar. Les crides es feien en diferents punts del poble, on els veïnats s’acostaven per escoltar les notícies.

La recuperació de les crides va sorgir durant el confinament de 2020. Ferriol considerava que, en un moment en què la població tenia dificultats per mantenir el contacte i rebre informació, recuperar aquesta pràctica podia ser una bona manera de mantenir comunicat el poble. Durant l’estiu d’aquell any, va presentar la proposta a l’Ajuntament, inicialment amb la intenció que algú altre se n’encarregàs. Davant la possibilitat que no hi hagués cap persona disponible, es va oferir a fer-ho ell mateix. Després de resoldre les qüestions administratives relatives al vehicle, l’assegurança i el material necessari, va ser nomenat saig mitjançant un edicte de batlia. L’Ajuntament de Maria de la Salut anunciava públicament la recuperació d’aquesta figura l’11 de novembre de 2020, amb la col·laboració de Miquel de l’Havana, i posava el servei a disposició de les associacions i entitats que necessitassin fer arribar els seus missatges al poble.

La manera de fer les crides també s’ha adaptat als recursos actuals. Ferriol recorre els carrers amb un vehicle municipal elèctric equipat amb micròfon i altaveus, que li permet transmetre els anuncis per megafonia. En algunes ocasions, enregistra prèviament els missatges per reproduir-los durant el recorregut, tot i que habitualment continua fent les crides en directe. La fórmula que utilitza per començar els anuncis és «Es fa saber…», en substitució de l’antiga expressió «Per ordre del senyor batle…». El contingut també ha canviat: actualment anuncia principalment activitats culturals, avisos de l’Ajuntament i altres qüestions d’interès per als veïnats.

Un dels elements més singulars de les crides de Maria de la Salut és l’acompanyament musical de les xeremies. En lloc del tambor que emprava el seu pare i que havia format part de la tradició local, Ferriol va decidir incorporar-hi enregistraments de xeremies. Segons explicava a l’entrevista de Fora Vila el 2021, també va voler evitar que es recuperàs la música de «Paquito el Chocolatero», que havia acompanyat algunes de les darreres crides abans de la seva incorporació. L’elecció de les xeremies tenia, a més, un component d’homenatge al batle d’aleshores, Bernat Xeremia. D’aquesta manera, la crida manté la funció d’avisar i transmetre informació, però incorpora una sonoritat vinculada a la cultura popular mallorquina.

En una entrevista publicada per Ara Balears el 2024, Ferriol explicava que una de les raons per recuperar aquesta pràctica era la necessitat de disposar d’un canal de comunicació que arribàs a tothom. Considerava que les xarxes socials i els grups de missatgeria no sempre garanteixen que la informació arribi a tots els veïnats, especialment a les persones que no utilitzen habitualment aquests recursos. La crida, en canvi, permet escoltar directament l’anunci des del carrer i mantenir una relació més pròxima amb la comunitat. Aquesta funció de proximitat és una de les raons per les quals Ferriol considera que les crides encara tenen sentit, malgrat els canvis en les formes de comunicació.

El 9 de novembre de 2026, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, va rebre Miquel Ferriol per reconèixer la seva dedicació i posar en valor la continuïtat d’un ofici que durant generacions havia format part de la vida quotidiana dels municipis mallorquins. A Maria de la Salut, la veu del saig continua recorrent els carrers i mantenint viva una manera de comunicar-se que ha desaparegut de la resta de l’illa.

Dades clau

  • Nom: Miquel Ferriol Estrany (Miquel de l’Havana).

  • Lloc: Maria de la Salut (Mallorca).

  • Any d’inici: 2020 (inici aproximat de la recuperació de les crides durant la pandèmia).

  • Ofici: Saig de Maria de la Salut i actualment l’únic saig en actiu a Mallorca.

  • Activitat principal: Fer crides públiques i anunciar avisos municipals, activitats culturals i informacions d’interès per als veïns.

  • Mitjans: Vehicle municipal equipat amb micròfon i altaveu per fer les crides pels carrers del poble.

  • Acompanyament musical: Música de xeremies en les crides, com a part de la recuperació d’aquesta pràctica tradicional.

  • Vinculació: Ajuntament de Maria de la Salut. Desenvolupa l’activitat de manera altruista.

  • Canal de YouTube: Miquel de l’Havana

Galeria

Etiquetes

Font

[embed]https://www.youtube.com/watch?v=JPMEVHAiPzs[/embed] [embed]https://www.youtube.com/watch?v=fcYKwLYP_PM[/embed] [embed]https://www.youtube.com/shorts/-MqnJl9M32I[/embed]

Bibliografia

Miquel Ferriol, el último ‘saig’ de Mallorca: la voz de un oficio que se apaga. (2026, 15 de noviembre). Diario de Mallorca. https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2026/11/15/miquel-ferriol-ultimo-saig-mallorca-136381727.html   Casasnovas, J. (2021, 25 de març). Miquel Ferriol: l’home de les bones noves. Fora Vila. https://www.foravila.net/entrevistes/miquel-ferriol-lunic-saig-de-mallorca/   Consell de Mallorca. (2026, 9 de novembre). El president del Consell rep el darrer saig de Mallorca. https://www.conselldemallorca.es/es/noticias/-/asset_publisher/iy8KZd5OgJRk/content/el-president-del-consell-rep-el-darrer-saig-de-mallorca/695139

Cita: Trujillo Pons, Càndid (2026) “Miquel Ferriol Estrany – saig” Carta Sonora de Mallorca, [https://cartasonorademallorca.com/listing/miquel-ferriol-saig/]