La Balanguera com a cançó emblemàtica

La Balanguera és un poema escrit per Joan Alcover (1854 – 1926), poeta i escriptor mallorquí, que l’any 1926 el compositor Amadeu Vives va musicalitzar. Així va ser com aquesta cançó va passar a ser l’himne de Mallorca l’any 1996. Dins la vall de Sóller, La Balanguera té un paper molt important, ja que és la cançó que simbolitza el final de la festa popular d’Es Firó. En aquest moment, tot el poble canta a una sola veu i a ple pulmó. Per tant, aquest fet ens permet relacionar La Balanguera amb el concepte de cançó emblemàtica.

La cançó emblemàtica és aquella que actua com a símbol identitari d’una comunitat o d’un grup social dins una “situació particular d’expressió sonora del col·lectiu” (Ayats 2005, p. 2). Per tant, l’importància no recau en la cançó en si mateixa, sinó en les persones implicades i la valoració que en fan de l’objecte sonor. D’aquesta manera, “l’expressió musical no actua en els individus només com un símbol, sinó que és la vivència de l’activitat musical allò que construeix la realitat social de l’individu” (Ayats 2005, p. 2).

Així, La Balanguera es converteix en la cançó emblemàtica dels sollerics en el moment en què acaba la darrera batalla entre els moros i els cristians. Aquí, tot el poble s’asseu de genolls a la plaça mirant a l’Ajuntament, que és d’on es sent la cançó i, quan comença a sonar, tots els presents canten amb força i, fins i tot, amb llàgrimes. Per tant, veiem que La Balanguera crea una situació d’unió, de cohesió, d’emoció, de sentiment de pertinença dins un grup, d’identificació col·lectiva i personal, i la voluntat que aquesta vivència perduri any rere any.

La Balanguera interpretada pels Xeremiers de Sóller i Toni Riutort, l’any 2022, (del min. 1:17:36 al 1:24:32).